Los asistentes a un concierto de un coro infantil en la ciudad alemana de Wuppertal se quedaron estupefactos tras presenciar una actuación que tardarán tiempo en olvidar. El motivo de su asombro no fue únicamente la gran calidad de las voces de los niños, sino algo inesperado que ocurrió durante la representación...Todo sucedió cuando el coro, formado por un grupo de jóvenes, empezó a entonar la canción 'Mad World' de Tears for fears.
De repente, uno de los niños se separó del grupo y salió del escenario. A los pocos segundos se le unió otro compañero, que dejó de cantar y se marchó con paso tranquilo.
La situación se repitió una y otra vez, hasta que sólo uno de los integrantes del coro se quedó de pie en el escenario. A pesar de los inexplicables abandonos, en ningún momento se detuvo la canción y el coro consiguió llegar hasta el final de la melodía. Fue entonces cuando se desveló lo que estaba ocurriendo...
El niño que se quedó solo frente a la incrédula audiencia aportó un dato muy revelador: "cada 3 segundos el mundo pierde a un niño por causas que podrían haberse evitado". En realidad, la 'espantada' se trataba de una original acción de concienciación de la ONG International Children's Fund con motivo del Día Universal del Niño.
Salvador Espriu i Castelló va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català que va nàixer a Santa Coloma de Farners l'any 1913.
Raimon, cantautor de Xàtiva, va difondre els seus poemes amb la seva música. Cal remarcar la cançó He mirat aquesta terra, amb la qual es contempla Catalunya mitjançant el paisatge d'Arenys de Mar, d'on era originari Espriu. Segons ell mateix, Raimon cantava els seus poemes com ningú no ho havia fet mai.
He mirat aquesta terra (Espriu- Raimon)
Quan la llum pujada des del fons del mar a llevant comença
just a tremolar, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta
terra.
Quan per la muntanya que tanca el ponent el falcó s'enduia la
claror del cel, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta
terra.
Mentre bleixa l'aire malalt de la nit i boques de fosca fressen
als camins, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.
Quan la
pluja porta l'olor de la pols de les fulles aspres del llunyans alocs, he
mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.
Quan el vent es parla en
la solitud dels meus morts que riuen d'estar sempre junts, he mirat
aquesta terra, he mirat aquesta terra.
Mentre m'envelleixo en el llarg
esforç de passar la rella damunt els records, he mirat aquesta
terra, he mirat aquesta terra.
Quan l'estiu ajaça per tot
l'adormit camp l'ample silenci que estenen els grills, he mirat aquesta
terra, he mirat aquesta terra.
Mentre comprenien savis dits de
cec com l'hivern despulla la son dels sarments, he mirat aquesta
terra, he mirat aquesta terra.
Quan la desbocada força dels
cavalls de l'aiguat de sobte baixa pels rials, he mirat aquesta
terra, he mirat aquesta terra.
Aquí teniu l'enllaç de l'AUCA que hem llegit a classe sobre l'autor. I per si voleu esbrinar més coses, teniu també una WEBQUEST i més materials per aprendre.
*Auca: Una auca és un tipus de document artístic propi de la cultura catalana. Una auca sempre tracta d'algun tema específic explicat com una història: tradicionalment consisteix en 48 imatges encasellades en vinyetes, cadascuna de les quals va acompanyada per dos versos al peu de cada vinyeta fent un rodolí. Un exemple de rodolí seria el següent: "he vist de bon matí el riu vora el camí".
Estimats i estimades alumnes, en aquesta entrada penjaré enllaços (links), que penso que us poden ser molt útils en el vostre aprenentatge. Aprofiteu el temps cara l'ordinador! Internet és un recurs fantàstic si sabem com utilitzar-lo!
Busquem, llegim, rellegim, seleccionem, refusem... No tot el que hi ha és bo, però hi ha coses magnífiques. Només ens cal cercar-les.
En llengua castellana
estem treballant el text expositiu, amb temàtica lliure. I un
tema d'actualitat que ens ha interessat a la classe ha sigut el dels
meteorits i asteroides. Al següent vídeo, podem vore com impacta
el meteorit a la zona dels Urals (Rússia):
Però, en què es
diferencien?
Segons National
Geographic, l'asteroide és un cos rocós, carbonaci o
metàl·lic, amb un tamany inferior al d'un planeta i superior al
d'un meteroide. La seva òrbita es localitza entre el sol i la de
Neptú, oscil·lant habitualment entre Mart i Júpiter, desviant-se
en ocasions pel creuament amb planetes de major tamany. Segons la
seva posició en el sistema solar, es poden classificar com:
- Cinturó d'asteroides,
que són els que orbiten entre Mart i Júpiter.
- NEA (Near Earth Asteroids) o asteroides
propers a la Terra
- Troians, que es
mouen entorn l'òrbita de Júpiter.
- Centaures, quan es
troben en la part exterior del Sistema Solar.
- Asteroides coorbitants
de la Terra, quan romanen capturats per la gravetat d'esta,
orbitant durant llargs períodes de temps i allunyant-se novament.
Per altra banda, el meteorit
és un cos rocós (prové d'un meteroide) que arriba a la
superfície d'un planeta, deixant un estel de llum anomenat meteor (Les estreles fugaces).
Segons la seva composició poden ser:
- Pedregosos
- Metàl·lics
- Pedregosos -
metàl·lics
Aquí tenim un documental en relació als METEORITS:
También tenemos unos textos expositivos
en relación al tema:
La nostra història en 1 minut. Explosió (Big Bang) - Naixement de les estrelles- Galaxies- Sistema Solar (incloent el nostre planeta Terra)- Cyanobacteria- Algues- Moluscos- Peixos- Reptils- Apareixen els dinosaures- Desapareixen els dinosaures- Mamífers- Primats (incloent els Simis)- Humans "Homo Sapiens".
La bellesa del nostre planeta en 3 minuts. Engegueu els altaveus, que la música és preciosa.
Planet Earth va ser una sèrie de la BBC (la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit). Aquesta és una selecció d'escenes d'aquella sèrie en només 13 minuts. Les imatges són espectaculars.
En la Unitat de les comarques de Catalunya hem pogut veure com poetes i músics les han tingut en compte per fer les seves obres. Així doncs, Pere Quart, ens deixa aquest poema:
En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc
espès, cinc quarteres massa terra. "Com el Vallès no hi ha res"
L'últim vers del poema de Pere Quart també l'hem escoltat a la cançó del grup Obrint Pas "Més lluny", que parla de les comarques i pobles dels territoris de llengua catalana. Podem escoltar les següents comarques i pobles: del País Valencià (La Marina, La Ribera, La Vall d'Albaida, La Safor, La Plana, El Vinalopó, Morella, Cabanes, Vinaròs...); de Catalunya (el Maresme, l'Osona, el Penedès, el Vallès i TORTOSA); i sense oblidar els pobles de Ses Illes Balears: Felanitx, Manacor, l'Alcúdia i Sóller.
LLETRA:
Recorrent el temps que ens ha tocat viure,
burlant fronteres que ens han imposat,
pels camins que uneixen la memòria i aclareixen la veritat.
Per la Marina, la Ribera, Vall d'Albaida, la Safor, de la Plana al Vinalopó
i el Maresme i Osona, les Illes i el Penedès, com el Vallès no hi ha res!.
On tour, recorrent els fronts del meu temps.
On tour, amb la revolta traçada en la ment.
On tour, per les rutes de la memòria.
On tour, la geografia escrita en la gent.
Més lluny, haurem d'anar més lluny.
Més lluny, més lluny que el demà.
Més lluny, lluitant per aconseguir.
Més lluny, un futur per tu i per mi.
Mira, mira si hem recorregut terres
que hem anat fins a Felanitx,
a Manacor i l'Alcudia a Soller, Sant Francesc i ací.
Mira, mira si hem recorregut terres
que hem anat fins a Pedreguer,
Vall de Laguart, la Vall de Gallinera
a la Font, Pego i ací.
De camí a casa amb la ment encesa,
no puc deixar de pensar
que trafique amb la idea d'un nou projecte
cap a la unitat popular!
Per la Marina, la Ribera, Vall d'Albaida, la Safor, de la Plana al Vinalopó
i el Maresme i Osona, les Illes i el Penedès, com el Vallès no hi ha res!
On tour...
Més lluny...
Mira, mira si hem recorregut terres que hem anat a l'Aplec dels Ports, a Vistabella, Morella i Cabanes a Vinaròs, Tortosa i ací.
Mira, mira si hem recorregut terres que hem anat fins a Alfarrasí, a Atzaneta, Atzaneta i Albaida a Benimaclet i ací.
“Escúchame bien por favor: Tú eres como yo, un homo sapiens, el hombre que piensa. La vida, ese milagro en el Universo, empezó hace aproximadamente cuatro mil millones de años y nosotros los hombres, sólo existimos desde hace doscientos mil años. Sin embargo, hemos logrado trastornar este equilibrio tan esencial para la vida. Escucha bien esta historia extraordinaria, que es la tuya, y luego decide lo que quieras hacer con ella”.
Amb aquestes paraules comença Home, un documental de Yann Arthus-Bertrand, que es va estrenar el 5 de juny de 2009 en tot el món, tant en sales comercials com a Internet, sent un film de distribució lliure que es pot trobar en diversos idiomes al seu canal de YouTube (www.youtube.com/homeproject), incloent el castellà, l'anglès o el francès.
Un dels punts forts d'aquesta pel·lícula és que l'enfocament metodològic segueix una narració didàctica seqüencial, que enllaça diferents aspectes científics com la història natural, la geologia, l'ecologia, la biologia i que ens condueixen a una visió integradora i hol·lística de la vida en la Terra, on els vincles entre les espècies i el medi natural mantenen un fràgil equilibri natural. Tots aquests aspectes conflueixen en un focus que mostra l'actual situació de la vida en la Terra, centrada en l'activitat humana i els seus efectes en l'entorn.
L'educació per al desenvolupament sostenible pot integrar-se en l'ensenyament diari i és aquí on la Universitat i l'Escola tenen un paper important en la formació en valors, al ser responsables de la formació en els mateixos i no oblidar aspectes fonamentals de l'educació com "aprendre a viure junts" i "aprendre a ser"; per això, a les aules apareixen cada vegada més experiències relacionades amb la integració de l'ensenyament en valors en les diferents assignatures. L'educació de la ciutadania en valors de sostenibilitat, respecte al medi ambient i progrès basat en justícia social s'engloba dins de les esferes "aprendre a viure junts" i "aprendre a ser", i en aquest aspecte, "HOME" exposa clarament tots aquests valors enllaçats científicament i relatats de manera harmoniosa i reflexiva.
L'activitat encomanada a l'alumnat pretèn conscienciar-los en els principis d'un desenvolupament sostenible sense renunciar a un progrès racional i solidari amb els països en via de desenvolupament i que compreguen que allò que passa lluny de casa nostra ens afecta com si ens passès a casa nostra, a la nostra "home".
És cert que l'enfocament va dirigit a assignatures que tinguen relació amb Ciències de la Vida i de la Terra, però no per això deixa de costat totes les implicacions socials. Una pel·lícula de quasi hora i mitja de duració que pot ser utilitzada de moltes formes i maneres.
Youtube ens ofereix nombrosos fragments, a més de la versió íntegra, que ens poden ajudar a enfocar l'ensenyament en un sentit o altre i a temporalitzar l'experiència. A més, en la pròpia pàgina oficial de HOME, podem trobar un dossier pedagògic que orienta en moltes maneres com podem utilitzar aquest recurs per transmetre coneixements i valors.
Des de fa uns anys, que el concepte d'educació emocional ha guanyat camí en la resolució de conflictes a l'escola. Podríem dir que és un eix vertebrador de la convivència i un aspecte imprescindible per afrontar els profunds canvis estructurals i socials que s’esdevenen en l'actualitat.
"L’educació emocional és un procés educatiu continu i permanent, ja que ha d’estar present al llarg de tot el currículum acadèmic i en la formació permanent al llarg de tota la vida."
Us presento, el bloc Emociona't, de M. Teresa Abellán, on podreu trobar tota la informació envers aquest tema.
És un completíssim recull d’experiències, consells i activitats, que està distribuït en diferents seccions (contes, cites, metàfores, fotografies i vídeos) i que compta, a més, amb una completa relació d’activitats dirigides a infantil, primària, secundària i fins i tot per als pares i mares.
El bloc va guanyar el Premi al Millor Bloc Educatiu en els Premis Blocs de Catalunya 2009. De fet és tan complet i té tant d’èxit que la seva propietària ha hagut de fer-ne un de nou per manca d’espai. En aquesta nova adreça, M. Teresa segueix amb la seva feina de difusió de l’educació emocional:
Amb tot això vist i com a tutora, m'he motivat a fer La capsa de les emocions a la meva aula, on quedi pal·lès i escrit, anònim o signat, com s'ha sentit l'alumnat al llarg de la setmana. Suplementaré les reflexions i debats constants, amb la capsa de les emocions, així mitjançant l'escriptura extrauran tots els pensaments i sentiments que tenen dins.
El C33 va emetre un documental titulat 'Pensant
en els altres' i que la Universitat de València, on jo vaig
estudiar, se'n va fer ressò mitjançant l'ESPAI CINEMA, creant un
espai de reflexió entre mestres i estudiants de magisteri:
http://www.uv.es/cinemag/.
Recordo
que el documental va ser fascinant per a tots els que vam compartir
aquell espai i ens va sobtar, sobretot, el vincle afectiu entre
l'alumnat i entre el mestre Kanamori i l'alumnat. Empatia,
assertivitat, ajuda entre iguals, diversió, burla, injustícia, el
concepte de felicitat... van ser els temes tractats als debats
posteriors.
Es tracta el tema de l'assetjament escolar o
bullying,
tan arrelat a l'escola dels nostres temps. La resolució dels
conflictes de classe/escola ha de ser un dels fonaments o pilars
bàsics de la nostra pràctica com a tutors. Sense aquesta implicació
per part del/a mestre/a mai es podria aconseguir un ambient
agradable per l'aprenentatge sense exclusions. El mestre Kanamori
porta a terme unes dinàmiques dures, apel·lant als sentiments més
profunds de l'alumnat i que potser, des d'una perspectiva occidental
i com a adults, podem creure que pot ferir o fer mal als infants.
Però penso que cal no prejutjar aquestes actuacions, ja que el
resultat és tot just al contrari, mitjançant aquestes dinàmiques
extreu cada pensament i sentiment dels seus alumnes. Per altra banda,
penso que seria interessant que aquest documental fos visionat per
mestres, però també per les famílies, perquè aquestes maneres de
fer es puguen normalitzar i no es tracte el plor com quelcom dolent
sinó com una manera d'alliberar les emocions.
Es tracta el tema del dol d'una manera molt tendra i
transparent. L'alumnat dóna suport al seu company, Tsubasa, que ha perdut el seu pare, a través
d'unes cartes, en les quals han expressat lliurement allò que
senten. El mestre ajuda a descobrir i posteriorment expressar el que
ells senten respecte a la mort d'un pare. El fet que la mare doni les
gràcies als companys, reforça la tasca que el mestre està portant.
Hi ha una total coherència entre la manera de fer d'ambdós parts:
l'escola i les famílies. Mai he tingut un cas com aquest a una aula
i amb aquest documental he vist una manera simple i entenedora de com
tractar la mort, de sobreposar-se a la pèrdua d'un familiar, en
aquest cas, d'un pare.
El
tutor, el mestre Kanamori, és l'eix vertebrador de l'aprenentatge,
però ja no parlem d'un aprenentatge de continguts per aconseguir
acabar el temari marcat per unes editorials, sinó que dóna
prioritat a formar persones que convisquin lliures, sensibles, amb
justícia i felices. Aquesta és la reflexió que nosaltres com a
mestres ens hem de fer, perquè de vegades, la pròpia autocensura
que ens marquem per prejudicis que hem heretat a nivell familiar o
cultural, és la causant que no veiem més enllà de la nostra
temporalització dels continguts. Com es qüestionava Gonzalo Anaya,
al llibre de Jaume Martínez Bonafè “Converses amb un mestre de
mestres”: “i jo què
faig aquí amb aquests xiquets? Què puc fer? El que han fet amb mi
'els Maristes'? Jo vull fer altra cosa”.
"La felicitat és dins nostre. Trobem-la! No fem responsables als altres de la nostra pròpia felicitat". PENSEM-HO i sobreot, ACTUEM-HI!